Trajectòria literària

Felícia Fuster és artista, poeta, narradora i traductora. Va ser una revelació la publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils(1984; finalista premi Carles Riba), als 63 anys.

L’any 1987 publicà dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara (premi Vicent Andrés Estellés), que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista.

Versió original (1996) és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre Sorra de temps absent (1998; finalista premi Màrius Torres) trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l’experimentalisme.

El darrer recull, Postals no escrites (2001), és una crònica d’un viatge al Japó i un homenatge a la cultura oriental, escrita en haikús a la manera de Basho. De la seva tasca com a traductora caldria destacar-ne l’antologia Poesia japonesa contemporània (1988) i Obra negra (1984) de Marguerite Yourcenar.