Felícia Fuster est poétesse, narratrice et traductrice. Comme le dit Lluïsa Julià dans l’introduction du volume Obra poética “il constitue l’aboutissement d’un processus littéraire et artistique très ambitieux”.
La publication de son premier recueil de poèmes : Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984; finaliste du prix Carles Riba), quand Felicia avait 63 ans, fut une révélation. Dès le premier moment elle a été considérée comme une voix originale et mature dans la littérature catalane. “Une voix de femme audace et non transférable», comme l’Association des écrivains en catalan l’a décrit.
En 1987, elle a publié deux compilations, Aquelles cordes del vent et I encara (prix Vicent Andrés Estellés), qui a suivi dans la ligne du livre précédent pour former une trilogie basée sur la même technique de Monologues de poésie autobiographique et confessionnelle. C’est une imagerie d’affiliation très originale et avant-gardiste.
Versió original (1996) est une méditation longue, profonde et lyrique sur la guerre des Balkans, tandis que Sorra del temps absent (1998, finaliste du prix Marius Torres) rompt avec sa précédente poétique pour approfondir dans le domaine de l’expérimentalisme.
La dernière version, Postals no escrites (2001), raconte un voyage au Japon et un hommage à la culture orientale, écrit suivant le style des haïkus de Basho.
Dans son travail de traductrice c’est specialement marquant Poesia japonesa contemporània (1988) –une anthologie de poésie japonaise- et l’Œuvre au noir (1984) de Marguerite Yourcenar.
Va ser una revelació la publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984; finalista premi Carles Riba), als 63 anys. Des del primer moment va ser saludada com una veu original i ja madura en la literatura catalana. “Una veu de dona agosarada i intransferible”, com la qualifiquen des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
L’any 1987 publicà dos reculls: Aquelles cordes del vent i I encara (premi Vicent Andrés Estellés) que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista.
Versió original (1996) és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent (1998; finalista al premi Màrius Torres) trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l’experimentalisme.
El darrer recull, Postals no escrites (2001), és una crònica d’un viatge al Japó i un homenatge a la cultura oriental, escrita en haikús a la manera de Basho.
De la seva tasca com a traductora cal destacar-ne l’antologia Poesia japonesa contemporània (1988) i Obra negra (1984) de Marguerite Yourcenar.
“Dius sóc una branca, però els fruits, les fulles d’aquesta branca són les paraules, són les mirades. Aquestes postals no escrites són plenes de mirades. Mirades vives com el respir: miren i passen. I resta una buidor plena, allò que farà el poema gràvid”.
– Albert Ràfols-Casamada
“El cas és que, de manera similar a alguns d’aquells poetes –Eluard, Chard– o a Octavio Paz, la poesia de Felícia Fuster té un toc existencial i vital que assoleix els seus objectius a través de la investigació sobre el sentit del llenguatge”.
– Francesc Parcerisas
“La recuperació de la veu de Felícia Fuster em sembla alhora, la satisfacció d’una necessitat de primer ordre i un prodigi inesperat en tombar la cantonada més veïna. Per sort, la seva poesia –precisament perquè ho és– ens arriba tard, però no pas a deshora. Fins aquí no pot estendre’s l’imperi dels “rellotges interdits dels somnis”.
– Maria-Mercè Marçal
“Vous dites que je suis une branche, mais les fruits, les feuilles de cette branche sont les mots, sont les regards. Ces postales non écrites sont rempliées des regards. Regards vivants comme la respiration: ils regardent et ils passent. Et là reste le vide complet, qui fera le poème gravide”.
Albert Ràfols-Casamada
“Le fait est que, semblable à certains de ces poètes -Eluard, Chard- ou Octavio Paz, la poésie de Felícia Fuster a une touche existentielle et vitale qui réalise ses objectifs grâce à la recherche du sens du langage”.
Francesc Parcerisas
“La reprise de la voix de Felicia Fuster c’est, à mon avis, la satisfaction d’un besoin de premier ordre et un prodige inattendu au coin de la rue. Heureusement, sa poésie -précisément parce qu’elle est cela- arrive tard, mais pas au mauvais moment. Jusqu’à là peut pas s’étendre l’empire des montres interdits des rêves”.
Maria-Mercè Marçal
Barcelona, Proa, 1984.
Barcelona, Proa, 1984.
València: Eliseu Climent / 3i4, 1987.
avec Naoyuki Sawada. Barcelona, Proa, 1988.
Barcelona, Proa, 1984.
Barcelona, Proa, 1984.
València: Eliseu Climent / 3i4, 1987.
amb Naoyuki Sawada. Barcelona, Proa, 1988.
Barcelona, Cafè Central, 1992.
València, Germania, 1996.
Lleida, Pagès, 1998.
Barcelona, Proa, 2001.
ABRAMS, S. (curador). Survivors. Barcelona, Institut d’Estudis Nord-americans. 1991.
ABELLÓ, Montserrat; AGUADO, Neus; JULIÀ, Lluïsa i MARÇAL, Maria-Mercè (curadors). Paisatge Emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona, Edicions de la Magrana, 1999.
PANYELLA, Vinyet (curadora). Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. Barcelona, Institut Català de la Dona, 1999.
RIERA, Carme (curadora). Antologia catalana de poesia. Barcelona, Planeta, 2003.
ABRAMS, Sam; BROCH, Àlex; CASACUBERTA, Margarida; CÒNSUL, Isidor i REAL, Neus (curadors). 21 escriptores per al segle XXI Barcelona, Proa, 2004.
“A dins a fora”, dins Barceldones. Barcelona, Edicions de l’Eixample, 1989.
Aquells fanals, (novel·la inèdita).
“La poesia japonesa moderna”, a Revista de Catalunya núm. 19, maig de 1988: 131-150.
YOURCENAR, Marguerite: Obra negra (L’oeuvre au noir). Barcelona, Proa, 1984.
Poesia catalana contemporània [al japonès](avec Naoyuki Sawada). Tòquio, Shichosha, 1988.
Survivors Barcelona: Institute of North American Studies, 1991 (ed. i trad. Sam Abrams)
Obra poètica 1984-2001 [a cura de Lluïsa Julià]. Barcelona: Proa, 2010.
Livres d’artiste
Écume felée livre libre, serigrafies, edició limitada de 30 exemplars
Au bout des os au bout des mots livre libre, serigrafies, edició limitada de 30 exemplars, 1989.
Passarel·les/Mosaïques. (plaquette) (català i francès) Barcelona: Cafè Central, 1992.