La publicación de su primera compilación, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984; finalista Carles Riba), con 63 años, fue una auténtica revelación. Desde el primer momento fue considerada una voz original y ya madura en la literatura catalana. “Una voz de mujer osada e intransferible”, como la califican desde la Asociación de Escritores en Lengua Catalana.
El año 1987 publicó dos compilaciones: Aquelles cordes del vent e I encara (premio Vicent Andrés Estellés) que continuaban en la línea del libro anterior hasta formar una trilogía, basada en una misma técnica de monólogos de poesía autobiográfica y confesional, de imaginería muy original y de filiación vanguardista.
Versió original (1996) es una larga y profunda meditación lírica sobre la guerra de los Balcanes, mientras que Sorra del temps absent (1998; finalista al premio Màrius Torres) rompe con su poética anterior para adentrarse todavía más en el terreno del experimentalismo.
La última compilación, Postals no escrites (2001), es una crónica de un viaje a Japón y un homenaje a la cultura oriental, escrita en haikús a la manera de Basho.
De su tarea como traductora hay que destacar la antología Poesía japonesa contemporánea (1988) y Obra negra (1984) de Marguerite Yourcenar.
Va ser una revelació la publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984; finalista premi Carles Riba), als 63 anys. Des del primer moment va ser saludada com una veu original i ja madura en la literatura catalana. “Una veu de dona agosarada i intransferible”, com la qualifiquen des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
L’any 1987 publicà dos reculls: Aquelles cordes del vent i I encara (premi Vicent Andrés Estellés) que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista.
Versió original (1996) és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent (1998; finalista al premi Màrius Torres) trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l’experimentalisme.
El darrer recull, Postals no escrites (2001), és una crònica d’un viatge al Japó i un homenatge a la cultura oriental, escrita en haikús a la manera de Basho.
De la seva tasca com a traductora cal destacar-ne l’antologia Poesia japonesa contemporània (1988) i Obra negra (1984) de Marguerite Yourcenar.
“Dius sóc una branca, però els fruits, les fulles d’aquesta branca són les paraules, són les mirades. Aquestes postals no escrites són plenes de mirades. Mirades vives com el respir: miren i passen. I resta una buidor plena, allò que farà el poema gràvid”.
– Albert Ràfols-Casamada
“El cas és que, de manera similar a alguns d’aquells poetes –Eluard, Chard– o a Octavio Paz, la poesia de Felícia Fuster té un toc existencial i vital que assoleix els seus objectius a través de la investigació sobre el sentit del llenguatge”.
– Francesc Parcerisas
“La recuperació de la veu de Felícia Fuster em sembla alhora, la satisfacció d’una necessitat de primer ordre i un prodigi inesperat en tombar la cantonada més veïna. Per sort, la seva poesia –precisament perquè ho és– ens arriba tard, però no pas a deshora. Fins aquí no pot estendre’s l’imperi dels “rellotges interdits dels somnis”.
– Maria-Mercè Marçal
“Dices soy una rama, pero los frutos, las hojas de esta rama son las palabras, son las miradas. Estas postales no escritas están llenas de miradas. Miradas vivas como el respiro: miran y pasan. Y solo permanece un vacío pleno, aquello que hará el poema grávido”.
– Albert Ràfols-Casamada
“El caso es que, de manera similar a algunos de aquellos poetas –Eluard, Chard– o a Octavio Paz, la poesía de Felícia Fuster tiene un toque existencial y vital que logra sus objetivos a través de la investigación sobre el sentido del lenguaje”.
– Francesc Parcerisas
“La recuperación de la voz de Felícia Fuster me parece, a la vez, la satisfacción de una necesidad de primer orden y un prodigio inesperado a la vuelta de la esquina más cercana. Por suerte, su poesía –precisamente porque lo es– nos llega tarde, pero no a destiempo. Hasta aquí no puede extenderse el imperio de los relojes prohibidos de los sueños”.
– Maria-Mercè Marçal
Barcelona, Proa, 1984.
Barcelona, Proa, 1984.
València: Eliseu Climent / 3i4, 1987.
amb Naoyuki Sawada. Barcelona, Proa, 1988.
Barcelona, Proa, 1984.
Barcelona, Proa, 1984.
València: Eliseu Climent / 3i4, 1987.
amb Naoyuki Sawada. Barcelona, Proa, 1988.
Barcelona, Cafè Central, 1992.
València, Germania, 1996.
Lleida, Pagès, 1998.
Barcelona, Proa, 2001.
ABRAMS, S. (curador). Survivors. Barcelona, Institut d’Estudis Nord-americans. 1991.
ABELLÓ, Montserrat; AGUADO, Neus; JULIÀ, Lluïsa i MARÇAL, Maria-Mercè (curadors). Paisatge Emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona, Edicions de la Magrana, 1999.
PANYELLA, Vinyet (curadora). Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. Barcelona, Institut Català de la Dona, 1999.
RIERA, Carme (curadora). Antologia catalana de poesia. Barcelona, Planeta, 2003.
ABRAMS, Sam; BROCH, Àlex; CASACUBERTA, Margarida; CÒNSUL, Isidor i REAL, Neus (curadors). 21 escriptores per al segle XXI Barcelona, Proa, 2004.
“A dins a fora”, dins Barceldones. Barcelona, Edicions de l’Eixample, 1989.
Aquells fanals, (novel·la inèdita).
“La poesia japonesa moderna”, a Revista de Catalunya núm. 19, maig de 1988: 131-150.
YOURCENAR, Marguerite: Obra negra (L’oeuvre au noir). Barcelona, Proa, 1984.
Poesia catalana contemporània [al japonès](amb Naoyuki Sawada). Tòquio, Shichosha, 1988.
Survivors Barcelona: Institute of North American Studies, 1991 (ed. i trad. Sam Abrams)
Obra poètica 1984-2001 [a cura de Lluïsa Julià]. Barcelona: Proa, 2010.
Llibres d’artista
Écume felée livre libre, serigrafies, edició limitada de 30 exemplars
Au bout des os au bout des mots livre libre, serigrafies, edició limitada de 30 exemplars, 1989.
Passarel·les/Mosaïques. (plaquette) (català i francès) Barcelona: Cafè Central, 1992.